susanna pruna |
|
La violencia no tiene edad.
Delante de los continuos femicidios que día tras día escuchamos por los medios de comunicación, y puesto que la mujer, muchas veces no denuncia hasta que ya es demasiado tarde, vale preguntarse: ¿Cual es el punto de inflexión? ¿Cual es aquel primer hecho que por sutil la mujer tolera? ¿Hasta donde tiene que llegar esta manipulación para que una mujer acabe naturalizando el maltrato?. El maltrato y la violencia no sabe de clases sociales no sabe de educación, ni de dinero, ni de edades, solo sabe de poder, de posesión, de control, de no diálogo, de no escucha, de humillación, y de silencios. Con motivo del Dia Internacional contra la violencia de género, el 25 de noviembre, Línea Roja, es una acción que investiga lo que representa la línea roja en una relación interpersonales como simbologías de alerta, línea como límite que el agresor traspasa al ejercer el maltrato, y línea que la mujer hacia ella misma traspasa al ir tolerando de manera creciente la violencia, hasta quedar en un lugar de invisibilidad absoluta que puede acabar con su vida. Esta acción interactúa con el público. acción poétic# línia vermella Línia vermella quan em crides. Línia vermella quan davant de la gent amb ridiculitzes. Línia vermella quan vols controlar tot el que faig. Línia vermella quan amb el teu menyspreu acabo oblidant-me de mi, del que vull, del que desitjo. Línia vermella quan m’empenys a cops i em calles amb les teves paraules agressives, quan senzillament no penso el que tu penses. Línia vermella quan m’aixeques la mà si no deixo de plorar, i quan mentre ploro em tires a terra forçant-me a fer sexe amb tu. Línia vermella quan em dius que sóc teva. Línia vermella quan després de fer-me petita, diminuta, em fas un regal i em dius que m’estimes. Línia vermella quan m’amenaces i em dius que mai et podré deixar. Em vas treure la veu, em vas treure el que jo era, em vaig convertir en un cos sense mi. Vas traspassar la línia vermella, fins aquí, fins avui. El cos és el meu espai. El cos és el meu territori. Ja no tinc por a posar fronteres. Ja no tinc por a parlar. Jo valc. Jo sóc. Jo tinc veu. I la meva veu és la teva por. Música: Alex Albalá y Susanna Pruna |
Fotografia: Joan Balanya
|