Idees Prohibit OKupar
Espai Núria
Centre de Creació Escènica Contemporània.
Olot, Girona
Corpologia>25
acción de 15''_2017
<Ideas Prohibit Okupar>. Esta acción pone sobre la mesa aquello que muchas veces queda escondido y que por desgracia, se ha repetido a lo largo de la historia, "El robo de ideas".
Si se hiciera la pregunta a artistas, músicos, escritoras, que si han sentido alguna vez que una idea suya o cualquier tipo de proyecto artístico sobre todo, les ha sido copiado, cogido sin permiso, robado, usurpado, nos sorprenderíamos de que no encontraríamos un caso aislado, sino más de uno, de dos, y de diez, y que además, en muchas ocasiones el propio artista, no se ha atrevido o no ha podido hacer nada para defender su causa.
Así esta acción es una investigación y reflexión sobre el engaño que se hacen a sí mismos aquellos que roban ideas, porque en el fondo las ideas nunca se pueden ni se podrán robar. El robo nunca incluye poderse llevar aquello invisible que da identidad y singularidad a la obra, que es la esencia y la verdad que la obra original lleva implícita.
Texto: Ideas Okupadas
La violencia plena de colors i formes,
sota el títol d'Institució, la que sigui,
disfressa la seva olor a poder i no la olores,
i es presenta sense trucar a la porta,
aixi, de sobte.
Vaig morir per uns instant aquella nit,
va entrar sensé permís, ben endins,
allí on viene les idees,
on es cou el pastís,
en el racó de l'estètica, del pensament, de la follia, la creació.
Pim pam, ulls com a clics de camera fotogràfica,
orilles eixamplades per no perdre's res,
van captar cada lletra, cada punto i cada coma,
i vaig morir per uns instant aquella nit.
Les meves paraules tenien un altre amo, un altre forma, un altre veu.
Però aquella que ho fan, aquells que es senten amb el poder per fer-ho tot,
tot sival, mirada endavant i anar trepitjant ous, així com si res.
No saben, que els espais buits del paper on no hi ha lletres, ni punts, ni comes,
és on respira l'essència i la veritat,
que mai podrà captar la voracidad humana, per més clics que facin.
I vaig morir per uns instants aquella nit,
ganivet endins, cos meu, clavat,
van oblidar que darrera aquell full de lletres, comes i punts,
hi havia l'anima d'una artista.
I des de la ràbia empoderada, avui dic:
Pobres il·lusos!
Pobres il·lusos!
Pobres il·lusos!
Fotografia: Joan Balanya
Si se hiciera la pregunta a artistas, músicos, escritoras, que si han sentido alguna vez que una idea suya o cualquier tipo de proyecto artístico sobre todo, les ha sido copiado, cogido sin permiso, robado, usurpado, nos sorprenderíamos de que no encontraríamos un caso aislado, sino más de uno, de dos, y de diez, y que además, en muchas ocasiones el propio artista, no se ha atrevido o no ha podido hacer nada para defender su causa.
Así esta acción es una investigación y reflexión sobre el engaño que se hacen a sí mismos aquellos que roban ideas, porque en el fondo las ideas nunca se pueden ni se podrán robar. El robo nunca incluye poderse llevar aquello invisible que da identidad y singularidad a la obra, que es la esencia y la verdad que la obra original lleva implícita.
Texto: Ideas Okupadas
La violencia plena de colors i formes,
sota el títol d'Institució, la que sigui,
disfressa la seva olor a poder i no la olores,
i es presenta sense trucar a la porta,
aixi, de sobte.
Vaig morir per uns instant aquella nit,
va entrar sensé permís, ben endins,
allí on viene les idees,
on es cou el pastís,
en el racó de l'estètica, del pensament, de la follia, la creació.
Pim pam, ulls com a clics de camera fotogràfica,
orilles eixamplades per no perdre's res,
van captar cada lletra, cada punto i cada coma,
i vaig morir per uns instant aquella nit.
Les meves paraules tenien un altre amo, un altre forma, un altre veu.
Però aquella que ho fan, aquells que es senten amb el poder per fer-ho tot,
tot sival, mirada endavant i anar trepitjant ous, així com si res.
No saben, que els espais buits del paper on no hi ha lletres, ni punts, ni comes,
és on respira l'essència i la veritat,
que mai podrà captar la voracidad humana, per més clics que facin.
I vaig morir per uns instants aquella nit,
ganivet endins, cos meu, clavat,
van oblidar que darrera aquell full de lletres, comes i punts,
hi havia l'anima d'una artista.
I des de la ràbia empoderada, avui dic:
Pobres il·lusos!
Pobres il·lusos!
Pobres il·lusos!
Fotografia: Joan Balanya
